jueves, 10 de mayo de 2007

Teatro

Por fin inauguro este blog. Hasta ahora, como el del chiste, no tenía nada que decir.
He ido esta mañana al teatro con mis alumnos de tercero de secundaria. Una obra de teatro --los críos decían "muy rara, Luisa, muy rara"-- que han montado tres institutos públicos de Mataró.
Yo me temía lo peor, confieso. Pregunté a mis alumnos qué papel interpretaban. Uno era un letrero, el otro un tronco, y el protagonista otro letrero. Y luego estaba lo del público, tres institutos de sencundaria juntos, en el mismo teatro, viendo una obra rara. Lo dicho, lo peor.
Pero no.
Ha sido estupendo. Los actores, estupendos. Especialmente el que interpretaba el papel de uno de los letreros --es amor de tutora, lo sé--. La obra, estupenda. Sobria, elegante. El público, alumnos de secundaria, estupendo. Entusiastas, correctos.
Aprovecho la ocasión para dar las gracias a todos los que han participado y muy especialmente a los profesores del departamento de lengua catalana y literatura que lo han montado, y que no me estarán leyendo.
La obra se titula Tombuctú, 52 dies en camell. El autor es Ahmed Ghazalí. El mismo jueves por la tarde se representó para el "gran público" en el Teatre Monumental de Mataró, a las 18'30, más o menos. Con gran éxito de público, taquilla y crítica. Espero.

4 comentarios:

Eulàlia dijo...

Lluïsa.
M'ha complagut llegir el teu estrenat diari. T'haig de dir que estic molt d'acord amb el que dius.
Per la tarda vaig anar al teatre i vaig gaudir d'una part de l'obra, vaig quedar sorpresa tant del text, com del tractament que li van donar.
Aprofito el teu "Bloc" per felicitar als professors i als alumnes pel treball realitzat.
Una abraçada.
Eulàlia

Àngels dijo...

Estimada Lluïsa,

M'ha fet molta il·lusió que iniciessis el teu bloc amb un comentari sobre l'obra que hem representat amb els alumnes de variable. Els el vaig llegir a classse i van estar contents.

A partir d'ara, el teu "calaix de sastre" serà tota una referència. Espero amb frisança el teu proper escrit.

Gràcies.

Àngels.

Anónimo dijo...

Hola Plà!
Els meus alumnes també estaven al teatre! com veus, sense saber fem coses juntes. Jo tenia una mica de por...però ens donaran encara més sorpreses. Un petó!
Àngels Sánchez

Anónimo dijo...

Hola Plà!
Els meus alumnes també estaven al teatre! com veus, sense saber fem coses juntes. Jo tenia una mica de por...però ens donaran encara més sorpreses. Un petó!
Àngels Sánchez